LaFarga.cat

- El CLAM és un entorn flexible que permet crear qualsevol tipus d'aplicació informàtica relacionada amb el món de l'àudio i la música. És un projecte únic en el seu àmbit?
La resposta a aquesta pregunta és llarga, hi ha tot un capítol a la meva tesi doctoral on faig un estudi comparatiu d'entorns similars al CLAM. Resumint, podem dir que el projecte CLAM és únic pel seu plantejament, qualitat i aplicabilitat, però, és suficientment comparable a alguns entorns existents i això fa que poguem reafirmar-nos que anem pel bon camí.

-Quines possibilitats ofereixen les aplicacions del CLAM als professionals de la música? Un usuari no especialitzat també pot utilitzar aquestes eines?
El projecte CLAM no pretén estar a l'abast del gran públic sinó que intenta donar eines per a programadors o investigadors. Dit això, som conscients que un projecte lliure només pot sobreviure si té una base d'usuaris i desenvolupadors suficient. És per això que amb el nucli de l'entorn també distribuïm un conjunt d'aplicacions que poden estar perfectament a l'abast d'un públic no tan especialitzat, com ara músics o aficionats al món de l'àudio. De fet, l'aplicació paradigmàtica de CLAM, anomenada NetworkEditor, permet desenvolupar noves aplicacions sense haver de programar ni una línia de codi.

-El CLAM ha estat utilitzat per una desena de projectes de fi de carrera. Ens pots comentar algun d'aquests projectes?
No només CLAM ha estat “utilitzat” en projectes fi de carrera sinó que en gran mesura és fruit d'un bon grapat d'aquests. Tres dels desenvolupadors de CLAM més actius, Pau Arumí, David Garcia i Miguel Ramírez, van fer el seu projecte de fi de carrera mentre desenvolupaven parts essencials de l'entorn. Curiosament, aquests projectes es van presentar a tres universitats catalanes diferents: UPC, La Salle i UPF. A dins de la UPF, a més, ha estat utilitzat per a molts projectes, per exemple, en un conversor de veu a MIDI, un reconeixedor musical o un sistema automàtic per a afegir expressivitat a veu sintètica.

-Fa un mes, es va publicar la versió 0.90. Per quan la 1.0?
Segons el nostre full de ruta, tindrem la versió 1.0 a finals d'aquest any. La versió 0.90 ha representat un pas endavant en un dels temes més importants que teníem pendents: la usabilitat de l'entorn. Seguirem treballant en aquesta línia, la idea és fer menys coses però fer-les millor. Podeu accedir al nostre full de ruta (roadmap).

-Has fet molts articles sobre la importància d'educar amb programari lliure i també has exercit de professor a la universitat durant els últims 10 anys. Què pot aportar el programari lliure a l'educació?
Podríem fer la pregunta a l'inrevés: hi ha alguna cosa que el programari privatiu pugui aportar al món educatiu? I la resposta és que cap, exceptuant casos molt puntuals i específics. A dia d'avui la pràctica totalitat de les coses que es fan en un centre educatiu es poden fer amb pogramari lliure. I moltes vegades les que no són fàcilment convertibles a programari lliure són perquè ja es plantegen malament. Hi ha molts avantatges pràctics del programari lliure, però en el cas del món educatiu és important centrar-se també en els no pragmàtics. No crec justificable educar a les noves generacions en un món de monopoli, informació no accessible i còpia il·legal.

-Quines implicacions té el programari lliure en la transferència de coneixement de les universitats a les empreses? Hi ha algun referent empresarial o exemple destacat sobre aquesta transferència de coneixement?
Podria contestar a la pregunta donant diferents exemples d'aquest tipus de transferència. Jo mateix estic participant en el desenvolupament d'un producte per a una empresa de Califòrnia utilitzant CLAM. Però, vull aprofitar la pregunta per referir-me a un tema que considero encara més important. Darrerament estem patint una obsessió pel tema de la transferència tecnològica. Se'ns fa moltes vegades la pregunta de què pot aportar la universitat al món de l'empresa oblidant sovint una altra qüestió: què pot aportar el món de l'empresa a la universitat?.

Hem de recordar que la universitat té molts altres objectius resumibles en el fet de fer “avançar la societat”. Les empreses tenen com a principal objectiu fer diners i això és molt lloable i defensable. Però, una societat no només avança per aquest fet. No crec en un plantejament mercantilista per al món universitari. I dic això en una posició de responsabilitat a la Universitat de Califòrnia on em passo la meitat del temps parlant amb empreses i conscient que és un tema força complicat.

-Quina diferència hi ha entre el model dels Estats Units i el català pel què fa a la recerca i el desenvolupament de programari lliure?
Estats Units és molt gran i les diferències entre universitats i, fins i tot, entre departaments són abismals. Durant el temps que he estat aquí no em veig amb cor de generalitzar. El que sí puc dir és que la situació que m'he trobat a la Universitat de Califòrnia és bastant decepcionant. El desenvolupament de programari lliure es limita a cercles molt especialitzats. Sortosament en aquests cercles, el programari lliure sí que compta amb una bona salut pel fet que és considerat com un altre tipus de publicació. Tot i això, aquí a Califòrnia, la guerra està entre Microsoft i Apple, no entre Microsoft i el Programari Lliure. És difícil trobar professors de tecnologia que no tinguin algun lligam amb una de les dues empreses, ja sigui amb contractes de recerca o donant suport en algun dels judicis per patents que aquestes grans empreses tenen a diari.

D'altra banda, és important entendre com a aquest país l'administració pública té una importància molt marginal. En aquests temes respon bàsicament a aquell que pot pagar-se el millor lobby. Curiosament, crec que el fet que el programari lliure sigui també gratuït ha estat un inconvenient més que un avantatge, en una societat on el que no té un preu no es valora. En un país on les empreses fabricants de menjar pre-cuinat paguen per estar als menus escolars, es fa difícil plantejar una extensió del programari lliure cap al gran públic.

La part positiva que no podem oblidar és que molts dels projectes importants en el món del programari lliure (GNU, BSD, Internet...) han sortit de laboratoris americans. De fet és ben probable que la següent gran revolució en aquest sentit s'estigui gestant en aquests moments a algun laboratori universitari americà sense que nosaltres en siguem conscients. Tot i que he dit que no generalitzaria, la meva impressió és que la situació és molt més favorable pel programari lliure a Europa i països del tercer món que als Estats Units.

-Creus que existeix mercat a Catalunya pel desenvolupament de programari lliure?
Un client quan ha d'escollir entre un producte A privatiu i un altre B lliure i totalment equivalent en prestacions, sempre escollirà el lliure, excepte si ja disposa del producte A i el procés de migració no és quantificable. Això vol dir que no hi ha dubte que el mercat per a programari lliure existeix. El que és més qüestionable és que existeix model de negoci sostenible basat en Programari Lliure. Tots coneixem exemples que demostren que és possible però encara queda molt camí per a demostrar que aquests no són simplement l'excepció.

En el nostre cas, tenim el gran “avantatge” que el mercat tecnològic està fortament condicionat per les decisions que pren l'administració. Si l'administració és capaç d'aguantar les pressions i apostar decididament per el PL estic convençut que això no pot res més que beneficiar Catalunya a tots els nivells. Però, és un camí llarg i ple de dificultats. Us podeu imaginar què passaria si Microsoft amb els recursos que té es dediqués a pressionar de la mateixa manera que ho estant fent la SGAE amb el govern central? Potser ja ho estan fent però de manera més subtil... qui sap.