Programari lliure: una oportunitat per a Catalunya

01/06/2005 - 01:09 / oriol

• Dir que a Catalunya el programari lliure destruirà llocs de treball no té cap sentit i demostra que qui fa aquestes afirmacions no ha fet l'esforç de conèixer la nostra realitat productiva. És cert que l'impacte del programari lliure en els sectors econòmics encara no ha estat prou mesurat. Però és una obvietat que la indústria del desenvolupament de programari és molt diferent a Catalunya que als Estats Units. No per volums de facturació, evidentment, sinó per l'orientació de la seva activitat.

  Als EUA la base rau en el desenvolupament dels grans productes, sistemes i aplicacions que es consumeixen i utilitzen arreu del món. Els ingressos els arriben de llicències comprades fins a l'últim racó del planeta. Potser, i dic potser, el programari lliure podria comprometre aquests llocs de treball als EUA. Però a Catalunya i a Europa els llocs de treball vinculats a la informàtica ho són, en una gran majoria, orientats als serveis. I això, amb la creixent presència del programari lliure, no canviarà.

  La deriva cap al debat econòmic en relació al programari lliure sembla que, massa sovint, busqui més aviat aturar el seu desenvolupament que no pas reconèixer els avantatges de la seva adopció i ús des d'altres perspectives.

  L'accés al codi del programari obre, a més, grans expectatives a la indústria nacional. Qualsevol empresa catalana del sector pot recollir una aplicació, adaptar-la a les necessitats del teixit econòmic i exportar el coneixement vinculat a la seva adopció. El nostre desenvolupament econòmic té en el programari lliure un dinamitzador clar: per la independència en la innovació i, de retruc, en la millora de la competitivitat de les empreses.

  L'element més important del programari lliure és l'ús dels estàndards oberts. En l'àmbit dels sistemes informàtics són l'única garantia de llibertat tant pels qui l'apliquen i hi treballen com pels qui l'utilitzen. Són la garantia d'independència i del dret d'escollir. La possibilitat de canviar de plataforma informàtica no és tan fàcil, a vegades impossible, quan s'utilitzen solucions i formats propietaris. És en aquest sentit que les administracions públiques tenen una especial responsabilitat en l'ús d'estàndards oberts i en garantir interoperabilitat dels seus sistemes respectant la llibertat dels altres a optar per solucions diferents. I els estàndards oberts són l'única garantia de la neutralitat tecnològica, que també reclama la indústria del programari propietari. Tenim el dret i el deure d'exigir-los.

  El Pacte del Tinell va fer una especial atenció a aquests conceptes i la Generalitat té un compromís ferm en el seu impuls. Considerem que és una oportunitat per situar les empreses i universitats en el marc d'una dinàmica d'abast mundial.

  Les llicències lliures protegeixen desenvolupaments informàtics, continguts o idees per tal que es puguin seguir utilitzant sense entrebancs. I això és vital quan aquest desenvolupament s'ha fet amb diners públics o, sobretot, quan qui l'ha fet desitja que aquest coneixement continuï obert i lliure de restriccions. Programari i llicències lliures ens ensenyen a compartir coneixement i a treballar en xarxa. Ens calen gaire més arguments als gestors públics per a impulsar aquesta aposta tecnològica?

  Oriol Ferran, secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya

  Article publicat a l'edició de 28/5/2005 al Dossier Econòmic: http://www.dossierdigital.com/

• entreu o registreu-vos per a enviar comentaris | envia aquesta pàgina | tema previ del fòrum | següent tema del fòrum